Les llavors locals

Article publicat a la revista Ecoeco, (Vinalopó Mitjà)

LES LLAVORS LOCALS

 

Patrimoni cultural agrari i

fonament per assolir la sobirania alimentària.

 

 

La diversitat agrícola que trobem al País Valencià, i més concretament al llarg de les hortes del riu Vinalopó s’ha creat durant mil.lenis. Enriquida amb el pas de les diferents cultures que s’han succeït en estes terres. Amb els romans s’extengueren  el cultiu del raïm, l’olivera i el forment, els musulmans ens dotaren de sistemes de reg  moderns i eficients, que encara hui fem servir, i de gran varietat de fruites i verdures, fins aleshores desconegudes a occident, com melons, figues, magranes, etc.  I amb el descobriment del Nou Món se’ns obrieren les portes a  cultius que hui en dia  considerem tan nostres com les tomaques i el panís.

L’esser humà ha conservat  llavors desde fa 10.000 anys quan començà a conrear ordi i blat a l’actual Pròxim Orient. Des d’aleshores  ha anat seleccionant les varietats, aconseguint adaptar-les als diferents climes i sòls. Assegurant-se d’esta manera la supervivència,  el que avui dia coneixem com la sobirania alimentària.

Hui les coses han canviant, l’actual model de producció agrícola sorgit de la mal anomenada revolució verda,  amb gran dependència de fertilitzants químics, de pesticides i de  llavors híbrides i trasgèniques,  ha fet que  desde mitjans del segle XX hagem perdut gran part de la  diversitat agrícola, segons la FAO, s’ha perdut el 75% de les varietats vegetals de tot el món. El control sobre les llavors a passat a restar en mans d’empreses multinacionals que utilitzen  varietats tradicionals com a base per  crear els  seus híbrids comercials, on no prima la qüalitat organolèptica (sabor o idoneitat per a plats tradicionals) i l’adaptació al medi de la planta sinó la seua producció qüantitativa i adaptació a sistemes de producció intensius amb  plaguicides, herbicides i fertilitzants químics. Substituint als agricultors en la tasca de conservació, millora i adaptació al medi de les varietats, perdent així la capacitat de decisió sobre el que cultivem i  mengem,  amb dependència de varietats poc rústiques i  amb grans necessitats de fertilitzants i aigua.

Estem entrant a la segona dècada del segle XXI, tenim per davant l’última dècada on encara podrem trobar agricultors que aprengueren l’ofici abans de la revolució verda,  estos llauradors  són l’enllaç amb les llavors tradicionals i tot el coneixement  associat al seu cultiu, (és important saber quan, com i perquè es fan servir eixes llavors i així poder seguir usant-les en el futur) per això és crucial no deixar l’oportunitat de parlar amb ells, d’absorvir  el seu coneixement i replegar les llavors que conserven per  conectar-nos així amb la terra i saber que tenim la capacitat per produir els nostres aliments amb seguretat i independència. Tenim per davant el repte de fer front als transgènics, una de les majors amenaces a la diversitat agrícola; i al canvi del clima, on per afrontar els  nous cicles hídrics i estacionals la ferramenta més valuosa que tenim és  conservar les llavors i usar les que millor s’adapten a les noves condicions  climàtiques que ens depare el futur.

La tasca de recerca de les llavors locals i del coneixement  camperol, és la raó de ser de Llavors d’ací, associació per a la promoció i la conservació de la biodiversitat agrària del País Valencià (www.llavorsdaci.org). Des de l’associació realitzem  i recolzem intercanvis de llavors, tasts de varietats  locals, cursos i xerrades. Participem activament en la recuperació del nostre patrimoni agrari i la seua diversitat, formem part de la red de semillas resembrando e intercambiando (www.redsemillas.info) i estem immersos en el procès de creació de la Xarxa de Llavors del País Valencià, per poder fer una conservació in situ de les llavors comarca a comarca., plantant-les als nostres camps, fent que les llavors continuen vives i potenciant els valors culturals i gastronòmics  que tenen.

És important i necessari crear xarxes locals de llavors,  punt de trobada per intercanviar, millorar i  donar a conèixer les nosre llavors i el  coneixement agrari associat al seu cultiu, a més de potenciar els models productius tradiconals i respectuosos amb el medi ambient.

Per això és fonamental que participem en estos procesos de cerca, posada en valor  i ús de les varietats de les nostres comarques, i que  puguem apreciar les seues qüalitats. No hem d’oblidar que per  poder conservar estes varietats in situ han de tindre un valor culinari, es a dir , el consumidor les ha d’apreciar per la seua qüalitat, pel seu sabor, pel seu ús a determinats plats. S’ha de fer una tasca de sensibilització per  a que la gent es retrobe amb els sabors de la terra, potenciant  alhora les xarxes de consum local,  on les nostres varietats no tenen competidors.

 Les varietats locals són la peça fonamental per assolir la sobirania alimentària i aconseguir seguretat alimentària, consumint producte fresc, local i natural, recuperant el gust de menjar una bona tomata, un bon meló i un bon alficòs.

Escribir comentario

Comentarios: 0