L'interès per la recerca dels fruiters  (antics, tradicionals, típics com vulguam dir-li)  del país sempre m'ha interessat. Arbres potser no gaire productius en alguns casos, ni amb fruits de tamany o aspecte comercial però amb una adaptació al terreny i a les condicions ambientals molt alta i amb unes característiques orgalolèptiques molt bones,  açò fa que siga de gran interès la cerca d'estos exemplars que romanen als bancals dels nostres pobles, moltes voltes oblidats i que son un tresor a l'espera que algú els recupere, els traga a la llum i els done un lloc al seu hort. Són arbres dels que ja ni tan sols hem sentit parlar, però si preguntem als majors de seguida ens conten les seues bonances, així que motivat per tot açò m'he llançat a la recerca d'estos arbres testimonis del pas del temp.

El primer pas va ser cercar per la xarxa per vore el que trobava  (per ara no he trobat res, al nostre país, seria una satisfacció trobar-ne), i he trobat una iniciativa semblant  a les Balears on ja tenen un fum de varietats recuperades, iniciativa duta a terme per slow food, i através de viversllaber venen els exemplars, jo n'he comprat uns qüants.

Ara mateix estic cercant amb l'ajuda d'un veí de Nàquera, Paco (un llaurador, apicultor, coneixedor de la contornada i gran persona), qui coneixedor dels llauradors i dels racons de la serra troba les varietats perdudes, al terme de Nàquera no queda res, segons diu ell, i per ara hem anant al terme de Serra, este mateix matí hem estat als bancals de Basilio a la partida de Xarxant, un home ja major que ens ha contat com els fills no volen saber res de l'horta, - no venen ni a arreplegar les taronges-, enguany però diu -si que han vingut a arreplegar les ametlles-, que les té a casa sense poder vendre ja que ningú no ve per baixar-les d'allí,( trist panorama d'una societat que dona l'esquena al seu passat que no el vol per al present) Basilio té plantades en un ribàs del camp unes pomeres, "mançanes" com ell ha dit, "pomeres de vinya" m'ha dit Paco que es diuen, estes pomeres tenen forma de matoll, i no fan més de mig metre d'alçada, es conrreuen a les vores dels camps i, com diu Paco, es plantaven entre les vinyes, per açò hem de pensar en la seua resistència a la sequera.

Les hem recollit amb el fes fent un clot i arrencat un tros del matoll que després hem desfet en 7 o 8 exemplars que ens hem repartit, Paco només ha agarrat dos exemplars, els hem platat i ara estem esperant que broten a la primavera.

També ens ha contat Basilio com de jove baixava de la serra, més endins de la Prunera, carregat amb caixons de cireres, 4 al dia i fins i tot s'hen deixava un, ja ple, per al dia següent. Parlant dels pressecs de vinya ens deia com els que queien a terra no es cucaven, ens ha contat també on podem trobar unes pruneres, prunes del cul dur, que eren típiques de la zona i anirem a buscar-les un altre dia.